FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una planta, un arbre, fer arrels, fixar-se al sòl mitjançant l'arrel o les arrels. Aquestes plantes no arrelen bé a la sorra. Pins que han arrelat a la roca. Una idea, un sentiment, un costum, etc., que es fa difícil d'extirpar o d'extingir, fixar-se profundament. En aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un aspecte desagradable a la vista, mancat de bellesa. Un home lleig. Una cara lletja. Un vestit molt lleig. lleig com un pecat Molt lleig. Moralment ofensiu, repulsiu. Una acció lletja. És un costum molt lleig. És lleig de fer això. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Costum de viure el propietari fora de la localitat on estan situats els seus béns. Fet d'ésser algú habitualment absent del lloc on hauria d'ésser. L'absentisme dels professors és un dels mals de la universitat. absentisme laboral Absència del lloc de treball. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adreçar (a algú) paraules o un gest, especialment convinguts pel costum, que expressen auguri, afecte, respecte, especialment quan hom l'encontra, l'escomet o se n'acomiada. Va passar pel meu costat sense saludar-me. Va saludar-la amb un «Estigui boneta». Quan te'n vagis no et [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Habituar a un clima diferent del nadiu, adaptar a un clima foraster o estrany. Aclimatar la canya de sucre. No ha pogut aclimatar-se a Suècia. Fer que (una cosa) arreli o prosperi en un indret diferent d'aquell en què ha tingut el seu origen. Aclimatar un costum. Aclimatar les arts. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Adoptar, adquirir, (un mal costum, un vici), caure-hi. Contreure mals costums. Començar a patir (una malaltia). Reduir (un cos) a un volum menor sense disminuir-ne la massa. El fred contreu els cossos, mentre que la calor els dilata. Contreure un múscul. Els músculs es contreuen per l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és al marge d'un escrit o d'un imprès. Que és al límit, al llarg de les vores d'alguna cosa. Que difereix del que és costum en una col·lectivitat, que mena a una situació de segregació. Secundari, accessori. En econ., que s'ha incorporat en darrer lloc a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transmissió oral de pares a fills de fets històrics, de creences, de doctrines religioses, etc. Allò que és transmès oralment de pares a fills. Costum que ha prevalgut de generació en generació. Llegat històric, reiterat o modificat, fet de trets formals [...]
